divendres, 11 d’octubre del 2013
dimarts, 8 d’octubre del 2013
Jo confesso’ de Jaume Cabré, quart llibre més venut a França
‘Jo confesso’ de Jaume Cabré, quart llibre més venut a França
/ 6.10.2013
L’editorial Actes Sud publica ‘Jo confesso’ amb una traducció d’Edmond Raillard. La novel·la de Jaume Cabré s’ha convertit en un dels plats forts de la rentrée literària d’aquesta tardor a França. L’obra ha estat saludada per la crítica com una obra mestra. Aquesta setmana s’ha consolidat en quart lloc a la llista de llibres més venuts que publica L’Express, per damunt d’autors com Richard Ford.
Jaume Cabré | Foto de Martí Andiñach
L’editorial francesa ha adoptat el títol ‘Confiteor’, que era de fet el títol original que tenia la novel·la quan Jaume Cabré la va lliurar a l’editor de Proa, Josep Lluch. En català es va optar per traduir-ho al català i fer-ho més entenedor al gran públic. A França, en canvi, s’ha optat per la forma llatina.
El diari Libération l’ha qualificat de bestseller cubista. La revista especialitzada LivresHebdo, una de les publicacions més prestigioses i més seguides pel gremi de llibreters a França, ja saluda ‘Jo confesso’ com una obra mestra en una crítica titulada ‘La création du monde’, signada per Fanny Taillandier.
La crítica destaca que la novel·la de Cabré no tracta només de la història d’Adrià Ardevol. “Tracta, de fet, de la història de tot Europa, una Europa que des de temps immemorial ha viscut turments i aventures, una Europa que es fa present tant en objectes antics com en massacres contemporànies, una Europa que es lliura com una novel·la d’aventures i que revela els seus fonaments sagnants”, escriu Fanny Taillandier.
‘Confiteor’ és la quarta novel·la de Cabré que es tradueix al francès, després que Christian Bourgois li publiqués tres llibres anteriors. Bourgeois va morir l’any 2007 i ara l’editorial Actes Sud, un segell amb més projecció, publica ‘Jo confesso’.
‘I de què ens parla Jaume Cabré?”, pregunta la crítica de LivresHebdo. I la mateixa Taillandier respon: “Cabré parla del que li dóna la gana. És lliure. És un demiürg”. Podeu llegir la crítica deLivresHebdo aquí.
dilluns, 30 de setembre del 2013
MÉS MINCONTES
Galetes i flors
A la Clara fa dos
setmanes se li va morir l’avi. Cada dimarts anava al cementiri a visitar-lo i li deixava flors com a mostra de com l’estimava i de com el trobava a faltar.
Al cap d'un mes de la desgràcia, la Clara es va adonar
de la rutinària situació que veia cada dimarts. Cada dimarts al cementiri un
home deixava un plat de galetes en la tomba d’un parent.
Ella,
frustrada i confusa per no entendre-ho, va decidir sortir de dubtes. Aquell
dimarts després de deixar-li les flors al seu avi, s'hi va apropar, i
decidida li va dir: - Perdoni, però.. de debò creu que
el difunt es menjarà les seves galetes?
L’home li va
contestar: - Si, quan el seu vingui a flairar les seves flors.
Cristina
Elias, 4t C
UN ALTRE MINICONTE
GENERACIÓ
D'IDIOTES
Albert
Einstein va dir que quan la tecnologia superi la interacció humana,
tindríem una generació d'idiotes. Vaig estar pensant en tot això
quan vaig sortir de casa, trigaríem molt en arribar a ser la
generació d'idiotes, o això creia. Em dirigia al cafè per parlar
amb companys de classe sobre el treball que havíem de fer sobre
personatges cèlebres. Els vaig veure a 10 metres de distància
asseguts en una taula amb les seves respectives begudes i amb els
telèfons a mà. Em vaig apropar i els vaig saludar amb entusiasme,
però l'únic que vaig rebre va ser una somriure dirigit al mòbil i
una vibració constant dins la bossa. No havia de treure'l per saber
de qui eren el missatges, ho sabia perfectament. Llavors, vaig
recordar a Einstein. Potser no estàvem tan lluny d'aquella generació
d'idiotes, potser ja hi érem.
Sofia
Kuznetsova. 4tC
divendres, 27 de setembre del 2013
Un bon miniconte d'una companya de classe
EL
SEU TRESOR
L’Helena
era una noia càlida, positiva i feliç. Tot va canviar quan la seva
única àvia, l’única que havia conegut, va emmalaltir. L’Helena
la visitava sempre que podia amb un somriure d’orella a orella
perquè la seva àvia no se sentís trista i així també s’animava
a ella mateixa. Els dies passaven i la seva àvia no millorava.
L’Helena no havia perdut l’esperança i com cada dia, l’anava a
visitar amb un dolç somriure. Desgraciadament, l’àvia va morir.
L’Helena va quedar destrossada.
Després
del funeral, van donar-li una capseta que li havia deixat la seva
àvia amb una nota que deia “Aquest és el meu tresor, cuida-me’l
bé”. Ella no va obrir la capseta, no s’hi veia amb forces.
Van
passar uns mesos i l’Helena gairebé no parlava amb ningú, estava
molt trista. Un dia va decidir obrir la capseta de la seva
àvia. En obrir-la, una llàgrima li va caure per la galta però els
seus llavis dibuixaven un somriure. Dins la caixa hi havia una foto
d’ella i la seva àvia a l’hospital. Amb la foto hi havia una
noteta que deia “No deixis que ningú t’esborri el teu preciós
somriure”.
Marta
Barraso Fernández 4t B
Un altre bon miniconte
UN CAFÈ AMB LLET, SI US PLAU
Tots
els matins el veia, aquell noi assegut a la mateixa cafeteria, al
mateix lloc demanant el mateix, es passava una hora mirant per la
finestra. Jo em preguntava en què estava pensant, després se
n’anava i al dia següent tornava, puntual, a les nou del mati i
feia el mateix.
Jo
preguntava a la Loli, la cambrera de la cafeteria si havia parlat
d'alguna cosa amb ell però la seva resposta era no, sempre era el
mateix, ella deia:
-Bon
dia què vol?
-Un
cafè amb llet amb dos de sucre, si us plau – responia ell.
Ella
li portava i més tard li cobrava i ell s'anava. Això era tot, però
la situació va canviar fa uns mesos, quan va aparèixer una noia,
el va saludar i es van posar a parlar, semblava que es coneixien.
Des d’aquell dia torna de tant en tant però
sempre acompanyat d'aquella noia. Jo m’he quedat rumiant; potser ell li va fer una promesa d'amor i li va
dir que l’esperaria tots el dies a la mateixa hora fins que ella
volgués estar amb ell, -Oi que seria molt romàntic?, Però potser
sóc jo que tinc un esperit molt somiador, encara que no vaig en tan
mal camí, he escoltat per la cafeteria que els han vist fent-se un
petó i que fins tot parlen de casar-se.. Oh... ja m’ho estic
imaginant ella de blanc amb ell jurant-se amor etern.. que bonic.. ,
però potser mai ho sabré, si és que al cap i a la fi l’únic
que sé segur és que tots els de la cafeteria són uns xafarders.
Hillary Zarco, 4t ESO
kat.cat: COM SONA LA POESIA TROBADORESCA?
kat.cat: COM SONA LA POESIA TROBADORESCA?: Aquí teniu una interpretació musicada d'una pastorel·la de Marcabrú. Quina diferència principal podem trobar entre la poesia trobado...
dijous, 26 de setembre del 2013
ERRADES I MILLORES DEL MINICONTE
Es dóna compte que necessita fer esport...
el mòvil
tindré que seguir igual
el nostre professor ens va dir aquest matí
el seu petit secret va començar sabent-lo la seva àvia. (S+V+C)
no estava molt bé
ni tan sols savia el seu nom
com no tenia parella....
Al final es va anar cap a casa
mirava els pòsters que hi havien a la seva habitació
4rt
S'havia que no es fiaria d'una beguda de la qual no ha escoltat res.
tornava al treball.
portaven setmanes buscant
ALTRES CONSELLS
No calen fotos ni dibuixos. Semblen activitats de primària.
Els títols no se subratllen,
Separeu en tres paràgrafs.
el mòvil
tindré que seguir igual
el nostre professor ens va dir aquest matí
el seu petit secret va començar sabent-lo la seva àvia. (S+V+C)
no estava molt bé
ni tan sols savia el seu nom
com no tenia parella....
Al final es va anar cap a casa
mirava els pòsters que hi havien a la seva habitació
4rt
S'havia que no es fiaria d'una beguda de la qual no ha escoltat res.
tornava al treball.
portaven setmanes buscant
ALTRES CONSELLS
No calen fotos ni dibuixos. Semblen activitats de primària.
Els títols no se subratllen,
Separeu en tres paràgrafs.
dijous, 5 de setembre del 2013
La notícia de la setmana
Cada setmana un alumne podrà portar una notícia que consideri important i d'interès per a la resta de classe.
El fet de portar-la servirà per pujar un punt en la nota d'una activitat lliurada.
La notícia ha de ser en català i la podeu obtenir d'algun diari publicat o de diaris en versió digital com ara El Punt/Avui, El periódico, La vanguardia, Vilaweb...
dimecres, 17 d’abril del 2013
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
dissabte, 6 d’abril del 2013
ERRADES I MILLORES POSSIBLES DEL DARRER COMENTARI DE TEXT
Consells
- Recordeu que sempre cal posar exemples contextualitzats amb el fragment.
- Si teniu informació podeu parlar de l'autor i el segle.
- En el primer paràgraf ens explica…
- És un poema amb dos versos de quatre estrofes.
- Hi han verbs en passat
- Nostradamus pot acertar
- M'agradat aquesta profecia.
- Aquest fragment, és part d'una profecia.
- Hi havien unes coses
- el llenguatge empleat és col·loquial
- A nivell morfològic cal dir
- Hi podem trobar-hi verbs
Deficiència en valors textuals
- És un poema de 4 versos, i per tant se sobreentén que és un poema
- Aquest text de la profecia de Nostradamus tracta d'un text predictiu perquè principalment abunda el temps en futur.
- Aquest poema no és adequat per fer un comentari perquè no hi ha gaires coses per posar.
- El text és predictiu i parla de Nostradamus.
- En aquest text, estem davant d'un text predictiu.
dijous, 21 de març del 2013
dimecres, 13 de març del 2013
POESIA D'ESPRIU
- A vegades és necessari i forçós
- que un home mori per un poble,
- però mai no ha de morir tot un poble
- per un home sol:
- recorda sempre això, Sepharad.
- Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
- i mira de comprendre i estimar
- les raons i les parles diverses dels teus fills.
- Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
- i l'aire passi com una estesa mà
- suau i molt benigna damunt els amples camps.
- Que Sepharad visqui eternament
- en l'ordre i en la pau, en el treball,
- en la difícil i merescuda
- llibertat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)