dimarts, 8 d’octubre del 2013

Jo confesso’ de Jaume Cabré, quart llibre més venut a França

‘Jo confesso’ de Jaume Cabré, quart llibre més venut a França

 
/ 6.10.2013
L’editorial Actes Sud publica ‘Jo confesso’ amb una traducció d’Edmond Raillard. La novel·la de Jaume Cabré s’ha convertit en un dels plats forts de la rentrée literària d’aquesta tardor a França. L’obra ha estat saludada per la crítica com una obra mestra. Aquesta setmana s’ha consolidat en quart lloc a la llista de llibres més venuts que publica L’Express, per damunt d’autors com Richard Ford. 

Jaume Cabré
Jaume Cabré | Foto de Martí Andiñach

L’editorial francesa ha adoptat el títol ‘Confiteor’, que era de fet el títol original que tenia la novel·la quan Jaume Cabré la va lliurar a l’editor de Proa, Josep Lluch. En català es va optar per traduir-ho al català i fer-ho més entenedor al gran públic. A França, en canvi, s’ha optat per la forma llatina.
El diari Libération l’ha qualificat de bestseller cubista. La revista especialitzada LivresHebdo, una de les publicacions més prestigioses i més seguides pel gremi de llibreters a França, ja saluda ‘Jo confesso’ com una obra mestra en una crítica titulada ‘La création du monde’, signada per Fanny Taillandier.
La crítica destaca que la novel·la de Cabré no tracta només de la història d’Adrià Ardevol. “Tracta, de fet, de la història de tot Europa, una Europa que des de temps immemorial ha viscut turments i aventures, una Europa que es fa present tant en objectes antics com en massacres contemporànies, una Europa que es lliura com una novel·la d’aventures i que revela els seus fonaments sagnants”, escriu Fanny Taillandier.
‘Confiteor’ és la quarta novel·la de Cabré que es tradueix al francès, després que Christian Bourgois li publiqués tres llibres anteriors. Bourgeois va morir l’any 2007 i ara l’editorial Actes Sud, un segell amb més projecció, publica ‘Jo confesso’.
‘I de què ens parla Jaume Cabré?”, pregunta la crítica de LivresHebdo. I la mateixa Taillandier respon: “Cabré parla del que li dóna la gana. És lliure. És  un demiürg”. Podeu llegir la crítica deLivresHebdo aquí.

dilluns, 30 de setembre del 2013

MÉS MINCONTES

Galetes i flors

A la Clara fa dos setmanes se li va morir l’avi. Cada dimarts anava  al cementiri a visitar-lo i li deixava flors com a mostra de com l’estimava i de com el trobava a faltar.
Al cap d'un mes de la desgràcia, la Clara es va  adonar de la rutinària situació que veia cada dimarts. Cada dimarts al cementiri un home deixava un plat de galetes en la tomba d’un parent.

Ella, frustrada i confusa per no entendre-ho, va decidir sortir de dubtes. Aquell dimarts després de deixar-li les flors al seu avi, s'hi va apropar, i decidida li va dir:   - Perdoni, però.. de debò creu que el difunt es menjarà les seves galetes?

L’home li va contestar:  - Si, quan el seu vingui a flairar les seves flors.



Cristina Elias, 4t C

UN ALTRE MINICONTE

GENERACIÓ D'IDIOTES


Albert Einstein va dir que quan la tecnologia superi la interacció humana, tindríem una generació d'idiotes. Vaig estar pensant en tot això quan vaig sortir de casa, trigaríem molt en arribar a ser la generació d'idiotes, o això creia. Em dirigia al cafè per parlar amb companys de classe sobre el treball que havíem de fer sobre personatges cèlebres. Els vaig veure a 10 metres de distància asseguts en una taula amb les seves respectives begudes i amb els telèfons a mà. Em vaig apropar i els vaig saludar amb entusiasme, però l'únic que vaig rebre va ser una somriure dirigit al mòbil i una vibració constant dins la bossa. No havia de treure'l per saber de qui eren el missatges, ho sabia perfectament. Llavors, vaig recordar a Einstein. Potser no estàvem tan lluny d'aquella generació d'idiotes, potser ja hi érem.




Sofia Kuznetsova. 4tC

divendres, 27 de setembre del 2013

Un bon miniconte d'una companya de classe



EL SEU TRESOR

L’Helena era una noia càlida, positiva i feliç. Tot va canviar quan la seva única àvia, l’única que havia conegut, va emmalaltir. L’Helena la visitava sempre que podia amb un somriure d’orella a orella perquè la seva àvia no se sentís trista i així també s’animava a ella mateixa. Els dies passaven i la seva àvia no millorava. L’Helena no havia perdut l’esperança i com cada dia, l’anava a visitar amb un dolç somriure. Desgraciadament, l’àvia va morir. L’Helena va quedar destrossada.
Després del funeral, van donar-li una capseta que li havia deixat la seva àvia amb una nota que deia “Aquest és el meu tresor, cuida-me’l bé”. Ella no va obrir la capseta, no s’hi veia amb forces.
Van passar uns mesos i l’Helena gairebé no parlava amb ningú, estava molt trista. Un dia va decidir obrir la capseta de la seva àvia. En obrir-la, una llàgrima li va caure per la galta però els seus llavis dibuixaven un somriure. Dins la caixa hi havia una foto d’ella i la seva àvia a l’hospital. Amb la foto hi havia una noteta que deia “No deixis que ningú t’esborri el teu preciós somriure”.

Marta Barraso Fernández 4t B

Un altre bon miniconte

UN CAFÈ AMB LLET, SI US PLAU

Tots els matins el veia, aquell noi assegut a la mateixa cafeteria, al mateix lloc demanant el mateix, es passava una hora mirant per la finestra. Jo em preguntava en què estava pensant, després se n’anava i al dia següent tornava, puntual, a les nou del mati i feia el mateix.

Jo preguntava a la Loli, la cambrera de la cafeteria si havia parlat d'alguna cosa amb ell però la seva resposta era no, sempre era el mateix, ella deia:
-Bon dia què vol?
-Un cafè amb llet amb dos de sucre, si us plau – responia ell.
Ella li portava i més tard li cobrava i ell s'anava. Això era tot, però la situació va canviar fa uns mesos, quan va aparèixer una noia, el va saludar i es van posar a parlar, semblava que es coneixien.
Des d’aquell dia torna de tant en tant però sempre acompanyat d'aquella noia. Jo m’he quedat rumiant; potser ell li va fer una promesa d'amor i li va dir que l’esperaria tots el dies a la mateixa hora fins que ella volgués estar amb ell, -Oi que seria molt romàntic?, Però potser sóc jo que tinc un esperit molt somiador, encara que no vaig en tan mal camí, he escoltat per la cafeteria que els han vist fent-se un petó i que fins tot parlen de casar-se.. Oh... ja m’ho estic imaginant ella de blanc amb ell jurant-se amor etern.. que bonic.. , però potser mai ho sabré, si és que al cap i a la fi l’únic que sé segur és que tots els de la cafeteria són uns xafarders.


Hillary Zarco, 4t ESO

kat.cat: COM SONA LA POESIA TROBADORESCA?

kat.cat: COM SONA LA POESIA TROBADORESCA?: Aquí teniu una interpretació musicada d'una pastorel·la de Marcabrú. Quina diferència principal podem trobar entre la poesia trobado...

kat.cat: Occitània, terra de cultura

kat.cat: Occitània, terra de cultura

dijous, 26 de setembre del 2013

ERRADES I MILLORES DEL MINICONTE

Es dóna compte que necessita fer esport...
el mòvil
tindré que seguir igual
el nostre professor ens va dir aquest matí
el seu petit secret va començar sabent-lo la seva àvia. (S+V+C)
no estava molt
ni tan sols savia el seu nom
com no tenia parella....
Al final es va anar cap a casa
mirava els pòsters que hi havien a la seva habitació
4rt
S'havia que no es fiaria d'una beguda de la qual no ha escoltat res.
tornava al treball.
portaven setmanes buscant


ALTRES CONSELLS
No calen fotos ni dibuixos. Semblen activitats de primària.
Els títols no se subratllen,
Separeu en tres paràgrafs.

dijous, 5 de setembre del 2013

La notícia de la setmana

Cada setmana un alumne podrà portar una notícia que consideri important i d'interès per a la resta de classe.
El fet de portar-la servirà per pujar un punt en la nota d'una activitat lliurada.

La notícia ha de ser en català i la podeu obtenir d'algun diari publicat o de diaris en versió digital com ara El Punt/Avui, El periódico, La vanguardia, Vilaweb...

dissabte, 6 d’abril del 2013

ERRADES I MILLORES POSSIBLES DEL DARRER COMENTARI DE TEXT


Consells
  1. Recordeu que sempre cal posar exemples contextualitzats amb el fragment.
  2. Si teniu informació podeu parlar de l'autor i el segle.

Errades 
  • En el primer paràgraf ens explica…
  • És un poema amb dos versos de quatre estrofes.
  • Hi han verbs en passat
  • Nostradamus pot acertar
  • M'agradat aquesta profecia.
  • Aquest fragment, és part d'una profecia.
  • Hi havien unes coses
  • el llenguatge empleat és col·loquial
  • A nivell morfològic cal dir
  • Hi podem trobar-hi verbs


Deficiència en valors textuals
  • És un poema de 4 versos, i per tant se sobreentén que és un poema
  • Aquest text de la profecia de Nostradamus tracta d'un text predictiu perquè principalment abunda el temps en futur.
  • Aquest poema no és adequat per fer un comentari perquè no hi ha gaires coses per posar.
  • El text és predictiu i parla de Nostradamus.
  • En aquest text, estem davant d'un text predictiu.

dimecres, 13 de març del 2013

POESIA D'ESPRIU

A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.