L’entrevista

L’entrevista és un text periodístic que relata la conversa entre un periodista i una persona d’interès públic, normalment es tracta d’un diàleg extens i aprofundit; sovint s’acompanya d’un reportatge fotogràfic. Tot i que és un gènere, fonamentalment, de tipus oral, el mitjans escrits l’han adaptat i l’usen amb freqüència.

L’entrevista pertany al subgènere d’opinió.  En línies generals, podem establir que hi ha dos tipus d’entrevistes:

• Entrevista informativa i/o d’opinió, estan fonamentades en l’opinió de l’entrevistat sobre fets d’actualitat o sobre qüestions sobre les quals se li reconeix autoritat.
• Entrevista de personalitat, on l’interès rau en la persona entrevistada, en la seva  trajectòria vital o professional. Aquest tipus de text té un caire més personal i sovint demostra un reconeixement públic a la persona.

Llegim un exemple d’entrevista. De quin exemple d’entrevista creus que es tracta?

La jove escriptora catalana d’origen marroquí Najat El Hachmi és, potser, una de les cares més populars de la literatura catalana de les darreres setmanes després de guanyar el premi Ramon Llull 2008 amb l’obra L’últim patriarca. En aquesta obra l’autora descriu el conflicte entre una jove criada a la Catalunya interior i un pare dèspota, una història fictícia que molts veuen com a autobiogràfica.

Fins a vuit anys vas viure a Nador. Què recordes d’aquella època?

Recordo l’entorn rural perquè vivíem en una casa de pagès, en un poble i molt en contacte amb el camp. Recordo també el coixí de la família àmplia i la influència de la tradició oral.

Quan vas arribar a Vic, què et va xocar més?

El fred, els colors, la llum, la grisor –vam arribar a l’octubre–, les olors. Tothom que fa un viatge d’aquests perd el paisatge.

Vas estudiar Filologia Àrab a la UB. Per què vas triar aquesta carrera? Fins llavors tenia la sensació que m’havien format molt en la literatura, la filosofia i la història d’Europa, de Catalunya, però, en canvi, de la banda de la Mediterrània que també forma part de mi, d’alguna manera, perquè em ve donada pels meus pares, no me n’havien explicat absolutament res.

 

T’agradaria estudiar alguna cosa més? A mi m’agradaria continuar-me formant sempre; el que passa és que he quedat molt decebuda amb el sistema tradicional. De fet, vaig fer una assignatura a la UOC i em va agradar molt el sistema, perquè sóc una persona a qui agrada molt anar al seu aire: buscar, investigar, trobar bibliografia, llegir…De la universitat tradicional, n’he quedat molt decebuda. La majoria del professorat té una mentalitat molt antiquada, l’estructura i el sistema són molt obsolets, no hi ha una connexió amb la realitat i no he tingut la sensació que m’anés formant. A la secundària, en canvi, havia tingut autèntics guies per a aprendre

 

Quan vas començar a escriure?

Que jo recordi, quan tenia onze o dotze anys.

El teu darrer llibre, L’últim patriarca, ha estat guardonat amb el premi Ramon Llull 2008. Què significa aquest reconeixement literari per a tu?

Molta difusió, arribar a més lectors i assolir una tranquil·litat temporal per a poder-me dedicar a escriure més.

Tens algun autor o obra preferits?

Mercè Rodoreda.

Quin llibre llegeixes ara?

Jo sempre llegeixo molts llibres a la vegada. En llegeixo un d’una psicoanalista i narradora nord-americana, Clarissa Pinkola Estés, Mujeres que corren con lobos. Agafa contes de diferents tradicions culturals i en fa una anàlisi psicoanalítica però combinada amb la seva faceta de narradora. N’ha quedat un manual d’instruccions, sobretot per a les dones. I després acabo d’acabar Mil cretins: m’ha semblat genial.

Què t’agrada fer quan no escrius? M’agrada anar al cine, caminar, veure pel·lícules amb el meu fill, córrer... i jugar a tenis, encara que el tinc una mica abandonat.

I viatjar? M’encanta viatjar. Trobo que el viatge és essencial a la vida, poder-te distanciar del que és quotidià i tornar-hi amb una altra visió. Aquest estiu aniré a Montreal, m’hi quedaré dos mesos treballant, i d’aquí a poc anirem a Egipte amb el meu fill, perquè és el seu viatge pendent. L’entusiasma la mitologia egípcia...

El teu fill coneix Nador?

Hi ha estat molt poques vegades.

Abril de 2008 / Per Anna Torres  dins Sala de premsa. UOC http://www.uoc.edu/portal/catala/la_universitat/sala_de_premsa/inici/index.html

Estructura de l’entrevista

L’entrevista acostuma a tenir l’estructura següent:

• Introducció: la persona entrevista és presentada. S’incideix en els aspectes relacionats amb el motiu de l’entrevista (referències personals, professionals, llibres publicats, premis guanyats...)
• Cos o qüestionari: se segueix una estructura dialogada, on el periodista controla el desenvolupament del discurs, assigna torns i introdueix els temes. Sovint, el qüestionari es complementa amb la narració de la trobada, la descripció del personatge o de l’espai on es troba o la relació d’impressions que la persona entrevistadora té en el moment de realitzar l’entrevista. Quan es tracta de mitjans escrits, l’entrevista no es transcriu literalment.
• Cloenda: consisteix en un breu comentari, pot tractar-se d’un relat de les impressions que la persona entrevistada ha causat en el periodista o del comiat. Algunes entrevistes acaben, però, amb la resposta a un pregunta formulada per tal d’arribar a alguna conclusió.

Tota entrevista va encapçalada per un títol, aquest, pot tenir relació amb el contingut del text o de la persona entrevistada o pot ser la reproducció d’un fragment del text. Així també és habitual que una entrevista hi hagi els destacats, frases que, per la seva rellevància, es volen remarcar.

Característiques lingüístiques de l’entrevista.

Correcció lingüística  en l’ús de la llengua, objectivitat i claredat.

-          Utilitza el registre estàndard de la llengua.

-          S’utilitza un llenguatge proper, objectiu, clar i precís.

Característiques textuals.

-          El text s’organitza per tal d’avançar en el coneixement de la persona entrevistada de forma creixent.

-          Sovint s’alternen les descripcions i les consideracions amb les paraules textuals de la personatge entrevistat.

Recursos estilístics

-          La funció estètica s’utilitza fonamentalment en el títol i la presentació, amb l’objectiu de suggerir la lectura.

-          Combinació de llenguatge directe amb indirecte.

Pautes per a l’elaboració d’una entrevista

L’entrevista és un gènere que demanda una important preparació prèvia, el procediment a seguir és el següent:

Abans de l’entrevista:

-         Cerca d’informació: sobre el tema a tractar, sobre la trajectòria vital i professional de la persona entrevistada, recollida de textos escrits o d’entrevistes realitzades.

-          Contacte, concreció de cita i condicions de l’entrevista. Es recomanable exposar amb antelació l’objectiu de l’entrevista i acordar els temes a tractar.

-          Elaboració del guió i de les preguntes:

-          Per a l’elaboració del guió i de les preguntes, cal partir de les informacions que es volen obtenir de la persona entrevistada i  és aconsellable centrar la nostra atenció en només alguns aspectes.  Convé tenir preparades diferents tipus de qüestions : algunes són imprescindibles (les referides a la trajectòria vital, al tractament del tema), d’altres són possibles (preguntes que poden sorgir a partir de les respostes que es preveuen) i d’altres són alternatives per si alguna línia de les previstes falla o la persona entrevistada no s'hi vol esplaiar.

Durant  l’entrevista.

-          Enregistrament.  És aconsellable gravar la conversa.

-          Presentació. Presentació del periodista i dels objectius de la xerrada, de vegades es pacta passar un esborrany de l’entrevista a l’entrevistat abans de la seva publicació.

-          Inici del qüestionari. Formula les preguntes de forma breu, clara i concisa. Convé buscar la sintonia amb la persona entrevistada i amb el lector/a.  Pensa que hi ha diferents maneres de plantejar una qüestió: amb resposta tancada, amb resposta oberta, amb doble intenció, insinuant, etc.

Després de l’entrevista.

-          Escriu l’entrevista seguint l’estructura marcada: presentació, cos i cloenda.

-          Convé depurar el text per tal d’eliminar repeticions, frases inacabades o sense senti, tics lingüístics.

-          Cal ser fidel a les idees expressades i no tergiversar el sentit de les seves paraules.

-          Remarca les frases que t’hagin semblat més rellevants.

-          Posa-li un títol ben suggerent.

ACTIVITATS

1. Llegeix altre cop l’entrevista a Najat El Hachmi i contesta les preguntes següents:

-          De quin tipus d’entrevista es tracta? Raona la teva resposta.

-          Quin és l’objectiu de l’entrevista?

-          Destria les preguntes derivades de la seva experiència professional de les de la seva trajectòria vital i comenta-les.

2. Visualitza l’edició del programa “Mira’m bé” (http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=23975&p_ex=l'entrevista ) dedicat a l’Entrevista i contesta les preguntes següents:

-          Quina mena d’interès té l’entrevista com a tipologia textual?

-          Quin procés cal seguir per fer una bona entrevista?

-          A l’hora de fer una pregunta, quin punt de vista cal prendre segons Mònica Terribas?

-          Quina relació cal tenir amb la persona entrevistada?

3. Amb un company prepareu una entrevista a un personatge real o fictici. Un cop la tingueu organitzada passeu a enregistrar-la. Seguidament, de forma individual, escriu-la per tal d’utilitzar-la en un mitjà escrit.